Després d'una temporada de vacacions del blog (és a dir, de massa feina i massa trull) torn a escriure un poc per ací. Aqueis dies regirava els vinils per cercar-ne de grups dels anys 60 per punxar, i vaig anar a ensopegar amb discs que feia estona que no ullava. Per exemple, amb els LP d'un dels grups de grunge --o relacionats amb aqueix estil-- que més m'agradava, els Screaming trees. Varen ser tan primerencs o més que les bandes de grunge de més anomenada (com Nirvana, Soundgarden, Pearl Jam, Alice in Chains o Mudhoney). No eren gaire comercials, i tampoc eren tan durs com la majoria de grups grunges: mesclaven el hard rock amb el garage i la psicodelia, i n'hi ha que diuen que el cantant, en Mark Lanegan, estava influenciat per en Jim Morrison (jo no sé si la influència és tan evident i si no hi aida a veure-la que en Lanegan s'assembli un poc al cantant dels Doors; en tot cas, és igual i tant és).
Estaren a punt de convertir-se en estrelles "mainstream" (varen vendre més de 300.000 d'un dels seus discs, Sweet Oblivion, amb cançons com sensacionals com Butterfly o Nearly Lost You) però quedaren pel camí i finalment es disolgueren, després de fer un gran disc, Dust (1996), que no va tenir sort comercial tot i que contenia cançons tan belles com, Sworn and brooken o tan canyeres com Witness. Una autèntica llàstima. Fa poc (el 2005) en va aparèixer una recopilació, que recoman a qui no conega els Screaming trees i vulga passar una bona estona escoltant un bon esplet de cançons de rock psicodèlic, això sí, a l'estil grunge.
(Per cert, és una llàstima que no es puguen veure directament ací segons quines de les cançons que som anomenat, pero si tant voleu hi podeu accedir pitjant damunt el títol de les que estan subretxades)
Nearly Lost You
Estaren a punt de convertir-se en estrelles "mainstream" (varen vendre més de 300.000 d'un dels seus discs, Sweet Oblivion, amb cançons com sensacionals com Butterfly o Nearly Lost You) però quedaren pel camí i finalment es disolgueren, després de fer un gran disc, Dust (1996), que no va tenir sort comercial tot i que contenia cançons tan belles com, Sworn and brooken o tan canyeres com Witness. Una autèntica llàstima. Fa poc (el 2005) en va aparèixer una recopilació, que recoman a qui no conega els Screaming trees i vulga passar una bona estona escoltant un bon esplet de cançons de rock psicodèlic, això sí, a l'estil grunge.(Per cert, és una llàstima que no es puguen veure directament ací segons quines de les cançons que som anomenat, pero si tant voleu hi podeu accedir pitjant damunt el títol de les que estan subretxades)
Nearly Lost You
Entrades
