6/18/2008

Maneras de vivir

N'hi ha molts ferm que, com a himne vital, els agrada A quien le importa d'Alaska y Dinarama (i a mi també!), però jo m'estim més aqueixa cançó de Leño. Coses d'ésser, sobretot, un heavy revengut i amb alopècia. Però tan sols que ens entenguem: no és que em crega cap etiqueta musical com a "modus vivendi", ni que no m'agradin moltes d'altres castes de música, i que no n'escolti més que no el rock dur, però tant se'n foteren de nosaltres els que anaven de "cool" i d'"in" que, si n'haguera de creure i assumir cap (tan granat com som!) jo seria un heavy. I ja sé que en Rosendo diu que ell no és heavy, y que Leño no ho varen ser mai (jo li'n faria la contrària!), però tant m'és: els qui escoltàvem Leño, també escoltavem AC/DC, Motörhead, ZZTOP, Metallica, Thin Lizzy, Judas Priest, Whitesnake, Barón Rojo, Obús, Ñu, Banzai... i una catefa més de grups que ara, segons els entesos i els fan d'ésser-ho, mai han han estat heavys, perquè tenen una qualitat que tal i tal (i justifica que justifica només per no reconèixer que els agrada el mateix estil de música que el pagès, el mecànic, el picapedrer i el cambrer que els serveix els beures). Però el fet és que els "cool" i "modernos" se'n reien de nosaltres per escoltar-los i, sobretot, perquè érem heavys. Subjectes amb caçadores vaqueres, camisetes d'AC/DC, badges de Barón Rojo, i de "sabates tennis". I ara s'extravé que nosaltres, sense sabre-ho, escoltàvem grups "in" i de referència. Coses de l'snobisme i dels "gafapastas", en aqueixa cas en qüestió de música (però també en tots els aspectes de la vida).

Maneras de vivir



No pienses que estoy muy triste
si no me ves sonreir
es símplemente despiste
maneras de vivir.
Me sorprendo del bullicio
y ya no sé qué decir
cambio las cosas de sitio
maneras de vivir.

Voy cruzando el calendario
con igual velocidad
subrayando en mi diario
muchas páginas.

Te busco y estás ausente
te quiero y no es para ti
a lo mejor no es decedente
maneras de vivir.

Voy aprendiendo el oficio
olvidando el porvenir
me quejo sólo de vicio
maneras de vivir.

No sé si estoy en lo cierto
lo cierto es que estoy aquí
otros por menos se han muerto
maneras de vivir.

Descuélgate del estante
y si te quieres venir
tengo una plaza vacante
maneras de vivir.



Bé, si qualcú s'estima més n'Alaka, idò vat-la-ací:

A quien la importa



La gente me señala
me apuntan con el dedo
susurra a mis espaldas
y a mí me importa un bledo

Que más me da
si soy distinta a ellos
no soy de nadie,
no tengo dueño

Yo sé que me critican
me consta que me odian
la envidia les corroe
mi vida les agobia

¿Por qué será?

Yo no tengo la culpa
mi circunstancia les insulta

Mi destino es el que yo decido
el que yo elijo para mí

¿A quién le importa lo que yo haga?
¿A quién le importa lo que yo diga?
Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré

¿A quién le importa lo que yo haga?
¿A quién le importa lo que yo diga?
Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré

Quizá la culpa es mía
por no seguir la norma,
ya es demasiado tarde
para cambiar ahora

Me mantendré
firme en mis convicciones,
reforzaré mis posiciones
Mi destino es el que yo decido
el que yo elijo para mí

¿A quién le importa lo que yo haga?
¿A quién le importa lo que yo diga?
Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré

¿A quién le importa lo que yo haga?
¿A quién le importa lo que yo diga?
Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré

¿A quién le importa lo que yo haga?
¿A quién le importa lo que yo diga?
Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré