Segons la dita, "sa santa l'encén i el sant l'apaga". Feia anys que els refranys de naturalesa metereològica no es complien, però enguany l'ha feta vera, perquè basqueja ferm.
Sí, fa basca. Segons el DCVB, aqueixa paraula, entre d'altres significats, té aqueix:
4. a) Calor forta i feixuga, que dificulta la respiració (Tortosa, Maestr., Val., Al., Mall., Men., Eiv.); cast. bochorno. Quant estich desesperat de basca, Roq. 29.—b) pl. Sensació d'ofec produïda per l'excés de calor; sensació anormal de calor en temps que no és calorós (Mall., Men.). En Ramis, que tenia basques y suava de Jané, Roq. 44.
I aqueixa casta de calor, que no importa que siga de molt de graus per resultar feixuga i humida, és la que fa aqueis dies.
Jo, que he abandonat els meus temps de sarganta per mor de l'alèrgia al sol que vaig aglapir fa un parell d'anys, no puc fer altra cosa que untar-me de cap a peus amb protector solar del tipus "pantalla total" (i això no m'agrada gaire) o, més preferiblement, esperar que torni la primavera, d'hivern o d'estiu. I passetjar de bell nou per les carrerasses i els camins, com el del camp d'en Serra.
7/28/2008
7/21/2008
tancat un parell de dies
Fa un parell de dies que aqueix blog és tancat per vacacions (dic això perquè he descobert que hi ha gent que el mira --llegeix?-- cada dia).
Res, que han estat les festes de Santa Margalida, i ara vull tenir un parell (curt: dos o tres) de decapvespres per fer el mè). O vida de ca mantengut, que dirien els meus vells. Com la que fa el nostro Tommy.
Res, que han estat les festes de Santa Margalida, i ara vull tenir un parell (curt: dos o tres) de decapvespres per fer el mè). O vida de ca mantengut, que dirien els meus vells. Com la que fa el nostro Tommy.
Etiquetes de comentaris:
la Vila
7/16/2008
7/11/2008
I ara un poc de branca
Amb un dels meus grups preferits, amb dues cançons que ja peguen per "antiguidea", però vaja quina branca que donaven (i encara donen). Varen ser la revolució del heavy metal de darreries dels 70 i bona part dels 80, la influència heavy del punk i, en definitiva, un dels millors grups de la història. Són durs,duríssimms (ho eren, sobretot, en relació al rock dels inicis dels vuitanta), de so brut i amb veu cassinera (la d'en Lemmy, evidentment), pero saps que hi sonen de bé!
7/10/2008
the Shirelles
Aqueis dies tenc la calessa d'escoltar soul, de l'antic, però comercial. Supòs que deu ésser perquè fa poc que som fet els anys i em revé la nostàlgia, perquè ja feia estona que no n'escoltava, o simplement perquè vaig ensopegar amb els discs sense voler. Un altre grup que també m'agrada molt són les Shirelles, que tenen cançons tan conegudes i tan bones com aqueixes (sí, ja sé que les lletres són així-així; això de cantar a poc a poc té aqueixes coses, que just que eiximporris un poc l'anglès ja les entens, i passa el que passa).
Soldier boy
Soldier boy
Please Mr. Postman
7/09/2008
Be my baby - The Ronettes
Personalment, sempre m'ha agradat molt el soul, sobretot l'antic, tant el més vocal com el que té aires més funkys. I hi ha cançons com aqueixa --conegudíssima-- que tenen "allò" que fa que agradin sempre; de vegades, perquè entristeixen; d'altres, perquè fan venir l'alegria, i d'altres, simplement recordar (I, sí, a mi m'agrada el rock dur, el punk, el hardcore i el noise, però també coses com això).
Etiquetes de comentaris:
soul
7/08/2008
Dream Lover, de Bobby Darin
Una cançó que sempre m'ha agradat. Digau-me hortera, si tant voleu, però m'agrada. Ja sé que en Bobby Darin no em pega gaire, però mira...
7/06/2008
Cosmic Psychos
Vet ací un altre grup dels 80-90, els Cosmic Psychos. Aqueis no eren (ni són, perquè encara toquen) ni grunge, ni indie, ni tenien res de "cool" ni d'"in", però vaja quina branca que donaven, batuadell. Hard/heavy/punk a l'estil australià, renou a rompre, i ja està bé.
El video és d'una de les cançons que m'agrada més, She's a lost cause.
El video és d'una de les cançons que m'agrada més, She's a lost cause.
Etiquetes de comentaris:
hard rock,
heavy,
punk,
rock australià
7/03/2008
Screaming Trees
Després d'una temporada de vacacions del blog (és a dir, de massa feina i massa trull) torn a escriure un poc per ací. Aqueis dies regirava els vinils per cercar-ne de grups dels anys 60 per punxar, i vaig anar a ensopegar amb discs que feia estona que no ullava. Per exemple, amb els LP d'un dels grups de grunge --o relacionats amb aqueix estil-- que més m'agradava, els Screaming trees. Varen ser tan primerencs o més que les bandes de grunge de més anomenada (com Nirvana, Soundgarden, Pearl Jam, Alice in Chains o Mudhoney). No eren gaire comercials, i tampoc eren tan durs com la majoria de grups grunges: mesclaven el hard rock amb el garage i la psicodelia, i n'hi ha que diuen que el cantant, en Mark Lanegan, estava influenciat per en Jim Morrison (jo no sé si la influència és tan evident i si no hi aida a veure-la que en Lanegan s'assembli un poc al cantant dels Doors; en tot cas, és igual i tant és). Estaren a punt de convertir-se en estrelles "mainstream" (varen vendre més de 300.000 d'un dels seus discs, Sweet Oblivion, amb cançons com sensacionals com Butterfly o Nearly Lost You) però quedaren pel camí i finalment es disolgueren, després de fer un gran disc, Dust (1996), que no va tenir sort comercial tot i que contenia cançons tan belles com, Sworn and brooken o tan canyeres com Witness. Una autèntica llàstima. Fa poc (el 2005) en va aparèixer una recopilació, que recoman a qui no conega els Screaming trees i vulga passar una bona estona escoltant un bon esplet de cançons de rock psicodèlic, això sí, a l'estil grunge.
(Per cert, és una llàstima que no es puguen veure directament ací segons quines de les cançons que som anomenat, pero si tant voleu hi podeu accedir pitjant damunt el títol de les que estan subretxades)
Nearly Lost You
Witness /live/
I per acabar, una altra de les meves favorites, amb lletra inclosa. Au!
All I Know
Bite the thorn that pierce the skin
Come back down to earth again
The cold is creeping deep inside
You disconnect the telephone line
Gotta get away
Gotta get away
Get away
Gotta get away
fore the lord gonna make me stay
All that I know
Shoulda been
Coulda been
Mine
I killed the last way out of this
Persuaded by a deceitful kiss
That said you better stay
Said you better stay
Better stay
Said you better stay
fore its all gone
Gone away
All that I know...(repeat)
Bite the thorn that pierce the skin
Come back down to earth again
The cold is creeping deep inside
You disconnect the telephone line
Gotta get away....
fore I lose my mind
Said you better stay...
fore its all gone
Gone away
All that I know...(repeat)
(Per cert, és una llàstima que no es puguen veure directament ací segons quines de les cançons que som anomenat, pero si tant voleu hi podeu accedir pitjant damunt el títol de les que estan subretxades)
Nearly Lost You
Witness /live/
I per acabar, una altra de les meves favorites, amb lletra inclosa. Au!
All I Know
Bite the thorn that pierce the skin
Come back down to earth again
The cold is creeping deep inside
You disconnect the telephone line
Gotta get away
Gotta get away
Get away
Gotta get away
fore the lord gonna make me stay
All that I know
Shoulda been
Coulda been
Mine
I killed the last way out of this
Persuaded by a deceitful kiss
That said you better stay
Said you better stay
Better stay
Said you better stay
fore its all gone
Gone away
All that I know...(repeat)
Bite the thorn that pierce the skin
Come back down to earth again
The cold is creeping deep inside
You disconnect the telephone line
Gotta get away....
fore I lose my mind
Said you better stay...
fore its all gone
Gone away
All that I know...(repeat)
Etiquetes de comentaris:
garage,
grunge,
hard rock,
heavy,
Noise indie,
psicodèlia,
rock
Subscriure's a:
Missatges (Atom)