Tant o més bons que molts dels grups estatals indies que feren molta de més vasa en el seu temps. Contundents. Melòdics. En la nostra llengua (digau-li català, mallorquí, valencià, rossellonés, menorquí, eivissenc, pla, pagès, xapurreao, aragonès oriental, en llengua cooficial diferent del castellà, com vulgueu, però en el nostre idioma). Quant a la trajectòria, fora el resò que es mereixien. Segurament, perquè no mudaren mai de parlar. Ara, són de culte. Llàstima. Però tenim els seus discs. I sí, sonaven així a la primera dels noranta.
I ara sonen així:
.
O així:
.