9/20/2008

Avui, de camí cap a Simat de la Valldigna

Devers les cinc em vendran a cercar per anar cap a Simat de la Valldigna, per anar a participar a una taula rodona sobre Jaume I. Avui acaba el col·loqui, i jo vaig llegir la meva comunicació ahir. Pareix que va anar bé o que --almanco i cosa que per a mi ja és molt- vaig estar a l'altària del nivell general. Vaig dir coses que varen venir de nou, però a mi n'hi va venir que hi venguessen: la història de Mallorca medieval sempre resulta un poc exòtica -per la gran importància del comerç, pel fenomen de l'esclavatge, per les curolles d'aquell orat amb cap de Calafat que li diuen Ramon Llull-, i seria estrany que no ho paresqués. Dit això, he passat gust ferm: ha estat un autèntic plaer escoltar i hi ha hagut gent que ha fet molt bones intervencions; amb les que eren en italià (de les que ho eren en català i en espanyol, ja ni en parl), no hi tenia cap problema; amb les que eren en anglès de vegades fugia qualque cosa (o més: no tots el parlaven tan clar com el d'en Christopher Dyer), i amb les que eren en francès, de vegades només n'arribava a pellucar la meitat del contengut de l'exposició. Tanta de sort dels resums i powerpoints en diferents llengües.

Anem a la part lúdica: dijous a vespre ens convidaren a sopar a l'escola d'hoteleria, un bon restaurant que és a un casal amb una cuina del segle XVIII, amb rajoles de ceràmica. Un lloc com per tornar-hi. Vet-ho ací:









Ahir migdia, durant la pausa per a la teca, vaig trescar --només una miconeua-- la ciutat, amb un amic que està a València, de camí cap al restaurant que ell coneix i on mos convidaren (perquè era ell, evidentment) al tiberi, que per cert era un menú excel·lent.



Arribat el vespre, la guarda amb ganes de pasturar --d'això també n'hi ha als col·loquis, i més si és divendres--, anàrem a sopar a un restaurant de tapes de prop de l'hotel (és el de la foto); tanta de sort que no hi havia els "popes", perquè a mi (qualcuna n'havia de fer), la càmera digital em va caure de ple damunt una pizza de pa pita i va quedar feta una coca (mai millor dit.)

Recobrada la integritat de la càmera, prenguérem els atapins i --quines coses-- s'extravé que només sortir --justament i quines coses-- és ple, a betzef, de bars, pubs i demés castes d'antros nocturns. Mos asseim, jo deman un mojito, i ... (punts suspensius que volen dir punts suspensius) ... JO no vaig fer llarg, ara que d'altres se coneix que no feien comptes presentar-se d'hora al congrés ;). Com que comença a les nou (i busques), miraré de no fer-hi tard. Au!