Anem a la part lúdica: dijous a vespre ens convidaren a sopar a l'escola d'hoteleria, un bon restaurant que és a un casal amb una cuina del segle XVIII, amb rajoles de ceràmica. Un lloc com per tornar-hi. Vet-ho ací:
Ahir migdia, durant la pausa per a la teca, vaig trescar --només una miconeua-- la ciutat, amb un amic que està a València, de camí cap al restaurant que ell coneix i on mos convidaren (perquè era ell, evidentment) al tiberi, que per cert era un menú excel·lent.
Arribat el vespre, la guarda amb ganes de pasturar --d'això també n'hi ha als col·loquis, i més si és divendres--, anàrem a sopar a un restaurant de tapes de prop de l'hotel (és el de la foto); tanta de sort que no hi havia els "popes", perquè a mi (qualcuna n'havia de fer), la càmera digital em va caure de ple damunt una pizza de pa pita i va quedar feta una coca (mai millor dit.)
Recobrada la integritat de la càmera, prenguérem els atapins i --quines coses-- s'extravé que només sortir --justament i quines coses-- és ple, a betzef, de bars, pubs i demés castes d'antros nocturns. Mos asseim, jo deman un mojito, i ... (punts suspensius que volen dir punts suspensius) ... JO no vaig fer llarg, ara que d'altres se coneix que no feien comptes presentar-se d'hora al congrés ;). Com que comença a les nou (i busques), miraré de no fer-hi tard. Au!