10/01/2008

Crònica d'un cap de setmana (i un poc més)

No escrivia d'ençà de fa un parell de dies: la mescla de feina, ressaca i constipat en tenen la culpa. Divendres a vespre, després de la cata de Vega Sicilia (hi vaig anar!) i d'unes burballes de pinyol vermell, però que feren suar tothom, partírem cap a Binissalem. Eren la una i mitja passades. És comprensible, idò,
l'hora que férem: les sis. El resultat: el previsible. El dissabte a vespre, un poc més del mateix: Binissalem, amb l'actuació de Vetusta Morla com a plat fort. Ja sé que n'hi ha que diuen que "Un día en el mundo de VETUSTA MORLA es el mejor primer disco de un grupo en la historia del rock español", però, pel meu gust, no hi ha tant per tant. És ver que els conec poc (només un parell --mallorquí-- de cançons, però no crec que estiguen a l'altària o que tenguen un nivell creatiu o artístic consemblant, per exemple, al dels Planetas o d'Antònia Font. Per això mateix em va sorprendre que fossen el "grup super bo" de la revetla. Tot va a gusts, però, i el meu no té perquè haver de coincidir amb el de la majoria. Em vaig passar bona part del concert fent vida social entre cançí i cançó i rient un poc, que és del que es tracta. L'endemà, otra ves trull nocturn amb en Leo, en Joan i companyia. Tanta de sort que me'n vaig anar a jeure prest, perquè n'hi va haver que es colgaren de jorn. I, ahir a vespre, sopar en petit comitè, amb na Júlia com a protagonista "oscaritzada". Va estar més que bé. Tret d'això, feina i poca cosa més. Bé, només una --i no gaire important, tampoc--: tornen les rutines. Avui he començat les classes a la UIB.

Un parell de videos de Vetusta Morla








AFEGITÓ


PD: en Tià em va enviar aqueixa foto de la conferència de Calonge. Pens que va anar més o manco bé. I, sens dubte, també va anar bé el sopar amb gent de per allà (mos convidaren!): entre d'altres, hi havia en Francesc Antich --un antic company de carrera, que imagín que deu estar fart que li demanin si és res del president--, en Jaume Vallbona, en Pau Vadell i amics de per més a prop (en Tià, en Joan, en Rafel). Bon tiberi i bona tertúlia, que no va durar tot el que voldríem. Calonge és lluny de la Vila i hi han d'anar per carreteres que són d'aquella suerte. Per cert, que hi ha un restaurant tailandès d'anomenada: tenc amigues i amics que hi van a posta de Campanet o de Consell. Jo hi havia d'anar amb ells aqueix estiu, però finalment ho vaig haver de deixar anar. En tot cas, serà l'estiu que vé si no s'extravé --cosa poc probable-- que hi toqui comparació abans.