Ja s'ha acabat, d'Els Pets

Els Pets són un dels meus grups preferits. Tenen cançons que agraden a tothom i els seus darrers discs són boníssims: tornen més bons amb cada disc. Aqueixa cançó és de les més primerenques, però, tanmateix, és un dels seus himnes, i una de les que agrada més al meu amic Rafel. Molts d'anys, Rafelet, i no canviis mai!

Ja duc més de 100 entrades!

Rient, rient i fent el mengo pengo, sense tèmer-me’n, ja duc més de cent entrades. Qui ho havia de dir! I qui havia de dir, de més més, que hi haja gent que cada dia llegeix aqueix blog: les estadístiques canten, maldament –cosa evident— els que peguen una ullada per ací no siguen una multitud. No sé qui són (qui sou), però, moltes de gràcies. De veres. Per brufar-ho, i per brufar aqueix any nou (i nou: 2009) arramb una cançó que mai m’he cansat d’escoltar. Té, com moltes d’altres que han comparegut per ací, 20 anys (i busques). És Higher Ground, una cançó de the Feelies, del seu disc Only Life (1988). Una cançó d’aire melancòlic, hivernenc, que sempre m’ha acompanyat, d’aqueixes que mai fan nosa i que formen part, per així dir-ho, de la banda sonora que tots tenim, per poc que mos agrad la música.

N'he penjades tres versions actuals (se coneix que els Feelies s’han tornat a arreplegar). M’agraden totes tres, però sobretot la tercera, més accelerada i vitenca que la que sempre havia escoltat. Res, que molts d’anys a tothom!