Arriba l'estiu i la fèmina dominàtrix riu

La Fèmina Dominàtrix fa anys.

Llarga vida a la fèmina dominàtrix, cridarà tot el dia el seu seguici servil.

Els poquíssims resistents a l'esclavatge a què sotmet tota la parròquia ginebronina no podem consentir el seu èxit i patir les seves fuetades incansables. Mentre ideam la manera de desfer-nos del seu jou i del seu look de cuiro negre, he pensat fer-li un present enverinat que li emmetzinarà la festa: un buidapistes falsament dedicat a lloar el seu poder. Serà tot el contrari: com tots els altres buidapistes, la festa quedarà buida en un tres i no res; la falaca musical i la ventimada de sons faran net d'admiradors i de presències submises. Una petita victòria mentre preparam la batalla final.

(Ella, a l'entretant, s'entretén d'una manera certament curiosa...)

Dominatrix Gets Crackin' with Wonderful Pistachios - The most amazing home videos are here

Vet ací la portada anunciadora d'aquell artefacte sonor against-dominatrixs, que començà fluixet, fluixet (Holopaw, Edward Sharpe & The Magnetic Z, The Magnetic Fields...), llavò començà a prendre (The Bravery, Two Door Cinema Club...), i que posà el peu post amb ritmes electrònics, new-rave i psicodèlics (Delphic, The Longcut, Fuck Buttons...).

En definitiva, desset temes que constitueixen una veritable compilació dels sons que odia la Femina Dominàtrix i que poden ser el motiu que intenti vengar-se de la meva endemesa a força de cops de fuet i de punyides de pues de fasser per allà on no dic.

PD: si voleu saber més coses del buidapistes emmetzinat, pitjau

ACÍ

Bé, Domi, ara de veres: molts d'anys, salut i força! -i conserva el bon humor- Au!