D'aquí a poc temps, dia 4 d'abril, es durà a terme la Festa o festival Malafama, tot recordant el pub de Can Picafort, conegut a tot Mallorca. I si tenia anomenada és perquè era com un dels millors (o el millor) pub de rock underground --noise, part damunt tot-- de l'illa, amb una selecció musical al mateix nivell dels millors antros de qualssevol ciutats de l'Estat. Jo el vaig trescar a bastament però pel fet d'ésser un poc més granat vaig viure més intensament l'ambient d'altres locals de Can Picafort, especialment de Tramps, Bauhaus i el Chiringuito (ho vaig contar ací i ací). Locals també coneguts per tot Mallorca i a on compareixien espesses vegades els membres dels grups de rock de fora que havien tocat a part o banda de l'illa. Aleshores en aqueis locals ja hi sonava molt de rock, sobretot underground, del més actual del moment. Allà hi vaig descobrir ( i de la gent que hi anava) molts de grups; per exemple, els Violent Femmes, els Long Ryders, Mink de Ville, els Dream Syndicate, the del Lords, the del Fuegos, Green On Red, Lou Reed, the Velvet Undreground, Iggy Pop and the Stooges, the Damned, Robyn Hitchcock and the Egyptians, Echo and the Bunnymen, els Woodentops, the Gun Club, the Cure, els Chameleons, U2, Patty Smith, Lords of the New Church, Billy Idol, the Cars, Spear of Destiny, Teatre of Hate, els Bauhaus (evidentment!), Smiths, Sioux and the Banshees, Psychedelich Furs, the Cult, Joy Division, the Sound, Angelic Upstars,Talking Heads o PIL. D'aqueixs darrers només solia sonar-ne --o que jo ho recordi-- una cançó. Una, però emblemàtica, amb un so i una actitud molt d'aquellos tiempos. I de més a més, cantada per en Johnny Rotten. Què més volíem?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Amb una paraula has seguit en Pep Cueva desde els inicis
Per tots aquests llocs hi va posar música, un que jo conec.
Sí, he seguit en Cueva des dels inicis, quan ell posava música a Tramps, en Pedro i en Miquel en posaven en el Bauhaus i n'Àngel "Pototxo" i companyia ho feien en el Chiringuito. (També els hem de recordar: posaven molt bona música i aconseguien un ambient que feia pardal en el seu local). Tanmateix, una cosa no lleva l'altra, i el fet és que en Cueva és l'únic que va continuar d'aquella quinta i que, a més, va tenir la meravellosa iniciativa de posar el Malafama. En Pep sempre ha estat una persona molt inquieta músicalment; un fan de la música rock com n'hi ha pocs i un excel·lent Dj. I, a més, ell tot solet va marcar els gusts musicals de centenars de joves de la comarca. Un autèntic crack que, pel que pareix, encara té ganes de trull i de renou: que no aturi. Per cert, si en Pep llegeix això li voldria dir una cosa: gràcies per tots aqueis anys de bona música. REENOOOUUU I BRRAAAAANNNNCCAAAAA!!!!!
Publica un comentari a l'entrada