Jo, com tants d'altres, vaig descobrir el garage rock escoltant Lysergic emanations (1984) dels Fuzztones. Quan aqueix disc va començar a sonar per ací no sabíem que Cinderella era una versió dels Sonics, ni quina havia estat la vertadera entitat d'aqueix grup sixties en el rock (no tan sols en el garage). Tant era --i tant és-- perquè la versió dels Fuzztones donava una branca que feia pardal. Fa poc han tret un disc nou, amb un poc d'aire "negre" --ja sabeu que era s'usa molt això de mesclar el rock fort i el soul--. Qui ho havia de dir, els Fuzztones amb vents i coros... Però està molt bé. Així i tot, les cançons més mogudes, i Cinderella part damunt tot, no poden faltar a cap festa rockera. Branca!
3/05/2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada