8/14/2016

El Gat Escaldat (Santa Margalida), una neofesta que ja no és tan neo

A Mallorca estan de moda les neofestes; és a dir, festes inventades, d'inspiració tradicional, per fer bauxa revindicant les arrels i (mai millor dit) per riure-se'n del sant i de la festa. Oscil·len, d'una banda, entre el neoruralisme, ritualitzat i d'arrel pagesa, de les neofestes dels pobles, inocu o més o manco bèstia  i surrealista (amb el muc com a cimal) i, de l'altra banda, entre l'aire, entre retro i vintage, de les celebracions ciutadanes. Són, en resum, una manera de reafirmar el sentiment identitari, comunitari, a partir de la invenció (o de la transformació) de tradicions. En definitiva, són una manera de fer poble, barri o ciutat (segons el cas).

Avui mateix n'ha aparegut un article a l'Ara Balears, que podeu llegir 

Les que fa més anys que es fan -tendria sentit referir-se a l'antiguitat parlant de neofestes- són la Quica de Felanitx (1983), la Revolta de Vilafranca (1990) i El Gat Escaldat de Santa Margalida (1994), tot i que aqueixa darrera és el resultat d'una codificació d'una bauxa espontània i més antiga ("s'aigo"), que començà a practicar-se a darreries dels setanta.

Com que, d'aqueixes tres, el Gat Escaldat és la més desconeguda (segurament, perquè es fa entre les sis i les vuit de dematí del Dia de la Beata, just després de la revetla), en voldria parlar un poc. També, evidentment, perquè aqueixa festa és del meu poble (la Vila). I, de més a més, perquè vaig tenir un poc a veure amb la seva creació (o, millor dit, transformació). Miraré d'explicar-ho breument.

Ara, a la Vila (Santa Margalida) el Gat Escaldat és una celebració consolidada, que apareix al programa de festes, amb un ritual propi, i que molts d'infants i de joves ja han vist sempre, o que fan d'ençà que ells tenen record. Així és com una bauxa ha esdevengut tradició.

Com va començar la cosa? Idò va començar a darreries de la dècada dels setanta, quan es va inaugurar el monument de la Beata de la plaça de la Vila que, com recordareu, tenia un jardinet i una espècie de gran pica d'aigua que hi havia peixos. Idò bé, la jovenea de la Vila, i qualcun de més faluc, va agafar la idea, la dematinada del divendres i del dissabte de la Beata, d'anar a cercar aigua de la pica i de tirar-la-se pel cap. Amb tassons, pistoles d'aigua de les torroneres, poals, tot anava bé per banyar-se un poc i espassar-se els efectes del suc.

D'any en any, la cosa va anar a més, i va arribar un punt, a darreries dels vuitanta que, a "s'aigo" --així li déiem els més jovenets-- hi compareixien entre cinquanta o cent persones que se tiraven aigua i que s'encalçaven (n'hi havia que se tancaven dins el Juniors, on sovint també hi havia aigua a les totes). La qüestió és que entre una cosa i l'altra, feien malbé al jardí de la Beata -que, en vistes a la processó, estava tot endiumenjat- i, fins i tot, hi havia qualque peix que pegava per damunt l'asfalt.

L'any 1994 alguns regidors de l'Ajuntament miraven la manera d'aturar aqueis desperfectes fora fer enfadar la gent. I, qui escriu aqueixes retxes, que tenia amics felanitxers, i que per això havia anat a veure la Quica, va proposar a un regidor jove, en Rafel Roig, una manera d'aturar tot el trull de l'aigua... amb una altra festa d'aigua. 

Es tractava que la gent no dugués endarrer d'acostar-se al jardinet i fer-hi malbé, i per això la idea va ser que, si la gent volia aigua, que en tengués, però que fos lluny del jardí, devora aquí on hi ha l'olivera. I que hi hagués aigua a bastament, de manera que ningú ja dugués endarrer d'anar a la pica del jardi. Va ser aleshores quan es va decidir dur un viatge d'aigua amb un camió que el vessa dins una cubeta.

La influència de la Quica de Felanitx era ben evident: es tractava de fer una festa nova, un poc surrealista, però també d'inspiració tradicional. Amb aqueixa idea qui escriu aqueixes planes va escriure un pregó glosat --basat en una glosa de l'amo en Miquel de Son Serret, que podeu llegir a baix de tot-- que el llegien d'un dels edificis de vora la plaça. D'aleshores ençà hi ha hagut pregó; el primer pregoner va ser en Toni Riera i l'única pregonera, de moment, ha estat na Margalida Pericàs.

Poc a poc, amb qualque baixada, seguida de qualque muntada, la cosa va anar creixent. Durant alguns anys, fins que es va començar a estilar que cada guarda d'amics tengués les seves pròpies camisetes, hi havia camisetes del Gat Escaldat, amb un dibuix diferent cada any.


Els estendards, nous de trinca, l'any 2008


Però el canvi més important va ser el 2008, quan es varen fer els estendards del Gat Escaldat (que són tot l'any a Can Malet, fins al dissabte de la Beata) i es va començar a fer la Diana a trenc d'alba (amb participació de la Banda o batucada), seguida de la processó del Gat Escaldat, que parteix de la plaça de la Vila i arriba a la plaça d'en Ramon i d'en Panxo.

I, després, per qui encara té forces, trull a can Malet: berenar, cantant Sor Tomasseta, esperar que arribin els dimonis (que hi van a berenar) i que partesquin fins a la plaça. El Gat Escaldat i la sortida dels dimonis, per despertar la Vila, s'han convertit en tot u, en devers tres hores de trui, bauxa i germanor margalidana.

En definitiva, el Gat Escaldat és una festa dels joves de la Vila i que continuarà mentres els joves la sentin com a seva (i, per això mateix, la facen).

Mos veurem al Gat Escaldat! (i a la processó!)




video
2011


video
2011


video
                                                            2009


video
2009


video
2009


video
2009

Fotografies de diversos anys 
(però que segueixen l'orde de la festa)





















































PREGÓ DEL GAT ESCALDAT 
D'AIGO FREDA TEM!

Oh jovent margalidà
Sempre seràs recordat
Degut an es gat escaldat
Que ara està per començar.

Viudes, fadrines, casades
Homos joves i d’edat
Es moment és arribat
De recordar ses panxades
Que fins avui hem pegades
De beure i de menjar
Que ara hem de purificar
Amb aigo de povalades.

Dimonions de sa Boleda!
És moment és arribat
D’amollar es gat escaldat
I que corri s’aigo freda!

Visca la Vila!
Visca la Beata!