Fotografies premonitòries?

Per cert, jo aquí tenia nou mesos.

PD: entre d'altres coses, comences a assumir que tens una certa edat quan veus fotos teves en blanc i negre que no són tirades amb intenció artística.

Genial!

Per als no anglòfons, perquè encara en queden (tenc amics que bravegen de no saber-ne): god's office és l'oficina/despatx/consultori/administració de Déu, fent un (evident) joc de paraules amb la microsoft office del nostre amic Bill Gates.

Font: http://elbokabulari.blogspot.com/search?updated-max=2008-09-04T08%3A06%3A00%2B02%3A00&max-results=30


Si voleu riure un poc cada dia llegint definicions surrealistes --i molt enginyoses-- no ho dubteu: llegiu la Base de Badadades ( http://elbokabulari.blogspot.com/ ).

N'hi ha moltes, com aqueixes d'avui mateix:


sementiri
1 m. Lloc on va a raure l'esperma vessada amb finalitats no reproductives. Per exemple, la punta d'un condó. 2 v.tr. Es masturbi.
pardalet

cimentiri
1. Lloc on aboquen les tones de ciment sobrants de tanta construcció desfermada.
vpamies

The Cruzados, Tito Larriva & Tarantula

Aqueis dies m'ha pegat per escoltar the Cruzados, un grup que, fa devers una vintena d'anys, es dedicava a fer "nou rock americà" --el que ara li diuen americana--. Tots els seus membres eren hispans, tret d'un guitarrista; segurament per això el seu so té uns certs aires "fronterers", que s'assembla, salvant les distàncies, al de Giant Sant i Caléxico. No crec que hi haja molta de gent que s'enrecordi per ací d'aqueix grup, que es va arribar a posar de moda entre segons quina gent de la Vila. Sí que és conegut el grup del seu cantant i guitarrista, Tito Larriva & Tarantula, gràcies a la seva participació en una pel·lícula d'en Tarantino, From Dusk Till Dawn (que aquí va ser titulada Abierto hasta el amanecer)amb el tema After dark. I, per cert, na Salma Hayek es va convertir en un mite eròtic de molta de gent gràcies al seu ball amb la serp.

Avui, a Son Fullós, hi ha hagut...

Com pertoca després d'una dieta d'aqueixes, me'n vaig a posar els ossos ben de pla

Tres versions de Smells like a teen spirit

Tres versions, ben diferents, d'Smells Like Teen Spirit. Quina vos agrada més? (Si voleu, podeu votar en forma de comentari)

Abigail



Paul Anka



Patti Smith

the Misfits

Feia devers una setmana que no escrivia. La causa? Problemes informàtics. Avui és el primer dia que el portàtil em va relativament bé (va estar constipat). L'altre ordinador, el de taula, pràcticament RIP. Què li hem de fer? Paciència.

Aqueixs dies fora ordinador m'he dedicat a furgar les prestatgeries i, mirant mirant, vaig ensopegar amb discs d'un dels grups que vaig escoltar més durant una temporada, the Misfits. Eren i són, perquè tornen a tocar, un grup de punk rock amb aires, temàtica i estètica psychobilly (horror punk i coses així en deien)que donava molta de branca. I, segons diuen veus amb més sabres que no els meus, han tengut molta d'influència. No sé si és ver o no, però feien cançons molt bones (almanco a gust meu); per exemple, una que haguera estat bé per a fa dues setmanes o això: Halloween.

Al·lotes i al·lots, apreneu altres llengües!

O almanco apreneu a escarnir-les una miqueta...

Un llop que grinyola

Escoltant-lo, no ve de nou que el batiassen així: Howlin' Wolf.L'homo té moltes, moltes de cançons d'aqueixes que fan venir un calfred. Smokestack lightning, per exemple.

El Dia de la Beata, a Can Malet

Devers les set del matí, hi havia aqueix ambient i aqueixa gent. Evidentment, no vaig ser jo qui va fer els videos

tonight, do the mojito

Feis mojitos! Alerta, però: com a resultat d'una investigació, he pogut comprovar que no convé que en faceu més de dos (per dir-ne una xifra) sense haver sopat a bastament, després d'haver begut qualque tiret de vi (mitja botella, per exemple) i un parell de serveses --més de dues, vull dir--.

I no, no vaig ser jo. Però no revelaré quines són les meves fonts d'informació ni la resta de l'equip d'investigació: un bon CSI mai traeix els seus companys d'eixida ;)

I'm a rural-man

Qui escriu aqueixes retxes sempre ha estat, és i serà --i amb orgull!--, pagès i roter, de casta de Son Fullós. Tant és que ara no m'hi guanyi les garroves i que tresqui poc els comellars, però haver crescut dins una família pagesa i haver fet feina a foravila imprimeix caràcter. Ni més bo ni pitjor que qualsevol altre, però caràcter. I no precisament, perquè ens entenguem, de personatge de cançó d'Ossifar. Res, que a part d'ésser n'Ñ-Man, en Maraca-Man, es CSI --la darrera que m'han tret-- i em Sam Inot, som sobretot un RURAL-MAN (subespècie d'arregladors d'animals, espolsador d'ametles i espedragadors forçats). Per si qualcú en vol una prova, vet-la-ací: una fotografia d'en Sam Inot --quan just era un Sam Inotet de dos anys--, amb el meu repadrí Manento amb una mà al gallato i amb jo a l'altre, amb una paret de tanca i un ametler de fons, i amb una truja de casta "petranya" --en deixen així-- part davant nosaltres. I, sobretot, un caramull de records que fa revenir una fotografia mal tirada.

The Bellrays

Un dels grups que més m'agraden, ara com ara, són els Bellrays: punk-rock-soul, una veuarra i molta de branca. Au idò!

QUIN FRED AL COR, CAMARADA !

Un dels meus poetes preferits és en Joan Oliver, més conegut amb el seu pseudònim de Pere Quart. Una persona compromesa amb el seu món i amb una idea, abans i després de 1936.


QUIN FRED AL COR, CAMARADA !

Quin fred, reïra de bet!,
quan bufa l'airet
de la matinada,
tallant com un ganivet
de fulla esmolada...

Doncs encara fa més fred
al parapet
d'avançada!

Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net,
quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret
ni té prou flassada...

Doncs encara fa més fred
al parapet
d'avançada!

Quin fred al sòl, la paret
d'oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada...

Doncs encara fa més fred
al parapet
d'avançada!

Camarada, si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet
d'avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!

L'esquella de la Torratxa. 10. XII.1937

Edició recomanda:
Pere Quart: Obra poètica. Obres completes de Joan Oliver. Edició a cura d'Helena Mesalles. Proa, Barcelona, 1999.

La despedida

That's all.

Fotografies que canviaren el món

No sé si canviaren el món, o si podrien servir per canviar-lo, però almanco n'hi ha un bon esplet que continuen impressionant. A qui no li agradin les imatges fortes, que no ho miri

L'adreça és: http://photosthatchangedtheworld.com/

just part davall la finestra (d'un temps)

Fa un parell (mallorquí) d'anys vaig escriure les retxes de més a baix, tot parlant del que veia cada dia des d'una finestra de cameva, mirant cap a Son Mas. Avui, quan ho he rellegit, he cabilat que fa molt de temps ferm que no deix passar l'estona mirant, mig embadalit, per aqueixa finestra. No sé si ho tornaré a fer pus mai i, de ben segur, ja no hi veuria les mateixes coses, perquè canvia tant el que veim com la mirada de qui ho mira.

Just part davall la finestra

De vegades m’entretenc i mir

just part davall la finestra.

Tot és com sempre, canvia poc:

un carrer ample,
una figuera vella,

un marge estret,

una teulada.

I ametlers vells, coronats,

pel xorrac i per l’edat,

per una terra argilosa i seca.

Ametlers vells i vinclats,

fora curucull ni baldana,

dins un camp mig tancat

de betzers i caramutxes,

de parets esboldregades.

Ametlers vells, dins un camp,

que segons com i segons l’any

és civada, ordi o blat

i sempre és molta cugula.

De vegades, en Damià,

és allà, acotat i tot sol,

cotpiu, perquè ja no canta:

són coses d’altre temps,

pentura manca d’alegria.

Ara fa netes les voreres,

ara sembra, ara cava;

ell fa i desfà i no s’atura

de tallar herbes i de segar dies.

PD: evidentment, les fotografies no són de part davall la finestra, però no són de gaire lluny: des camí des Bosquerró i del de la Rota des Cavallers