Catalina Caquera's, aunt's house

En record de na Cesaria Evora

2011-12-18T16:14:00.000+01:00

Ja sé que la seva música no és la més habitual d'aquest blog, però fa molt de temps que és una de les meves cantants favorites. I avui, dos dies després de la seva mort, m'abellia recordar-la... (No fer-la present, perquè la seva veu sempre la hi me fa i la hi me farà...

Girls: vomit

2011-12-16T17:21:00.000+01:00

Noise-pop,com en el temps del Malafama....

2011-12-16T13:46:00.001+01:00

Rock i renou, però d'aquella suerte...

The Postal Service - Such Great Heights

2011-12-16T08:38:00.001+01:00

Sí, comercial, però m'agrada...

The Asteroids Galaxy Tour - MAJOR

2011-12-15T14:09:00.004+01:00

Una de les meves cançons de l'any! Què passa si mesclam l'ska-pop dels Reboster, el disco-sound setenter i dels primers vuitanta, l'electro-rock i l'indietrònica? Idò això! Com deien a un temps, "danzad, malditos, danzad!!

The Last Time (Arthur Baker Remix) - we are standard

2011-12-13T13:28:00.000+01:00

Cançons (i remescles) com aqueixes em fan venir les ganes de trescar els viaranys i les carrerasses de la indietronica, una vegada més... Au, a gaudir-ne!

Youth Lagoon: placidesa

2011-10-27T09:20:00.000+02:00

Placidesa

2011-09-26T11:20:00.000+02:00

Simplement, rock! (i ja em va bé)

2011-09-10T09:10:00.002+02:00

Ja fa vint anys que en Damien Lovelock, el cantant de the Celibate Rifles, va treure aqueixa cançó. Sempre ve un poc de nou escoltar un punk-rocker fent balades o cançons acústiques, però se'n poden sortir ben bé. De mostra serveixen, per exemple, en Jeff Dahl, els Rifles i aqueixa mateixa cançó.

Ben l'Oncle Soul "Seven Nation Army" (White Stripes Cover)

2011-09-01T00:08:00.004+02:00

Genials!

Mox Nox

2011-07-26T21:24:00.004+02:00

Qui són els Mox Nox?

Són un grup de rock de la terra germana de la Marina. Què fan? Rock'n'roll? Indie? Garage? Noise? Un poc de tot! Un bon grup que farà les delícies de la guarda malafamera. I que ja comença a swer conegut dins el circuit indie-alternatiu estatal.

Assaboriu-ho! I volen venir a tocar a Mallorca...

Podeu descarregar el seu 7'' i la seva demo del 2010 a:

http://moxnox.bandcamp.com/

Més informacíó a:

http://www.facebook.com/#!/profile.php?id=100001262752987&sk=info

http://www.rtve.es/radio/20110329/mox-nox/420474.shtml

Edredon

2011-07-24T20:05:00.001+02:00

Quina cançó...

Lüger

2011-07-18T17:34:00.001+02:00

Rock electrònic i psicodèlic, amb coses de Kaut rock i de post rock, però amb un so ben actual. Per ventura els descriuria com uns ZZZ guitarrers. Però això només és una descripció per aproximació.

[(South Central + The Prodigy)/Day I Die] = !

2011-07-14T07:45:00.004+02:00

Simplement, un resultat rodó

Hadouken

2011-05-19T16:34:00.000+02:00

Uns dignes successors de the Chemichal Brothers i de the Prodigy. Un pelineu més rock (sobretot als primers discs), a cançons com House is falling i That boy that girl (que sembla una espècie d'homenatge a una coneguda cançó del gènere: aveiam si em deis quina)

Monotonix: una paròdia (o una recreació?) dels tòpics del hard/heavy/ stoner?

2011-05-05T18:34:00.000+02:00

No són ni els Mudhoney ni els Kuyss ni el Fumanchu (més aviat en són una paròdia, però un poc de hard (garage) rock sempre ve bé... ;-).I els directes diuen que són tot un espectacle, on fan broma dels tòpics del gènere ...

Una mostra que els agraden les paròdies:

The Inspector Cluzo "The Inspector Cluzo" Live @ Fuji Rock Festival

2011-05-02T19:54:00.000+02:00

Recobrar l'energia amb una cançó, i que pegui la botera, sempre va bé! Au!

Depeche Mode Nothing Headcleanr Rock Mix

2011-04-19T16:14:00.002+02:00

Tot i que siga el més habitual, les remescles/remixs no consisteixen, necessàriament, a introduir elements electrònics en un tema de pop o rock, o a convertir-lo en un tema d'aires o solucions dance. Una bona mostra és aqueix remix de Nothing de Depeche Mode obra d'en Headcleanr.

Depeche Mode - Nothing - Live 101 and backstage

Toxic Avenger - Saloperie de Minimal

2011-04-15T17:11:00.001+02:00

South Central

2011-04-15T16:26:00.001+02:00

Diuen que són els nous reis del dance/electro/rock (o new rave, o electroclash, o electrotrash,o el que siga: cagondell d'etiquetes gairebé equivalents), però jo trob que el seu darrer disc --Society Of The Spectacle, encara nou de trinca i del qual en podeu saber noves

ACÍ,

tot i ser més que recomanable, els allunya del tron, perquè han perdut part de l'armadura rock pel camí que han trescat d'ençà del seu magnífic Owl Of Minerva. I un cavaller fora armadura no pot arribar a aqueix tron. Per ventura hi arribin, però s'hauran de reforçar i guanyar més d'un torneig. En tot cas, cançons com aqueixes tres, procedents del seu primer disc, encara ara els mantenen com a seriosos aspirants a substituir la monarquia tricèfala de the Chemichal Brothers, Primal Scream i the Prodigy.

Au, a ballar i a fer (quan pertoqui, no fos cosa vos travàsseu) l'air guitar i capades a rompre!

Irish steph: Power (Keadz remix)

2011-04-14T01:05:00.003+02:00

Una bona galtada d'electro-rock (o dance-rock. O New rave. O nu rave. O com li diguen)

Crystal Castles - Not In Love feature Robert Smith

2011-04-13T16:19:00.000+02:00

Crystal Castles i en Robert Smith: una combinació inesperada que m'alegra aqueixs dies de primavera.

Those Dancing Days

2011-04-07T09:14:00.000+02:00

Música divertida per passar el dia. Indie-pop, amb tocs electro i d'aire (i, segurament, vocació) mainstream. Però a mi m'agraden. I a vosaltres?

En podeu descarregar de franc cançons a:

ttp://www.thosedancingdays.com

Andrew Bird - "Imitosis (Four Tet Remix)" (HQ)

2011-03-31T13:53:00.000+02:00

the Gossip, impactants com sempre

2011-03-24T07:47:00.002+01:00

live in Liverpool - GOSSIP por MainSquareFestival

live in Liverpool - GOSSIP por MainSquareFestival

THESE NEW PURITANS 'WE WANT WAR (SBTRKT REMIX)'

2011-03-23T07:53:00.002+01:00

Brothers de the Black Keys

2011-02-14T19:16:00.007+01:00

L'any 2010 va ser ple de grans discs, però si jo n'haguera de triar un, triaria Brothers, el darrer dels Black Keys. Un disc de blues-rock magnífic. Sí, blues-rock, d'aires indies, pero retro; garatger, però amb un so absolutament contemporani. Potser és per mor d'això mateix que Brothers és --així ho diuen, jo no n'estic tan segur-- el seu disc més accessible. Potser, però això, tanmateix, no és necessàriament un sinònim de perdre els sabers ni tampoc d'haver-se venut. En aqueix cas, tot el contrari. Un disc que pot donar als Black Keys el reconeixement que es mereixen.

Més informació ACÍ

El nou disc de Mogwai, Hardcore will never die, but you will

2011-02-13T23:58:00.005+01:00

Els reis (amb permís de God is an astronaut) del post-rock --tot i que els diuen que són simplement rock instrumental--, tenen disc nou. Sí, un altre gran disc de Mogwai: Hardcore will never die, but you will. Un disc excel·lent. Qualcú pot dir que aqueix disc no aporta res de nou, estilísticament, respecte dels anteriors. Potser, però només estilísticament (i només pot ser, ho recalc). Però és que aqueix estil de música m'agrada. I el disc continua aportant el mateix que els altres discs de Mogwai: cançons redones, que t'enrevolten, que t'agafen i no t'amollen fins que han acabat i vols que tornin a sonar... Fins i tot les que tenen com a nom You're Lionel Richie (és que els Mogwai tenen el seu punt d'humor tronat). En definitiva: un disc que vos recoman. Per escoltar a ca vostra, dues o tres vegades seguides. Per deixar-vos endur.

Més informació, ACÍ

It's my life, de Kiss i na Wendy O Williams

2011-02-08T16:40:00.001+01:00

Aqueixs dies estic un poc nostàlgic, però també amb ganes de trull, tant fart estic d'ésser dins ca sa Tia (passetj amb les restes d'un grip, una tossina que no em deixa ni dormir bé i un parell més de rossegalls). I per això em pega per escoltar cançons com "It's my life". D'aqueixes amb estribillos que esdevenen una declaració d'intencions... de quan tenia vint anys...

It's my life.
And I'll do what I wanna
Do what I wanna,
Do what I like.
It's my life

Represa. Mr. Airplane Man

2011-01-31T16:15:00.000+01:00

Després de dos mesos d'inactivitat --coses de feina, cansament, vacances, constipats i altres coses de salut-- reprenc l'activitat bloguera. I ho faig recordant Mr. Airplane Man, un grup de només dos components, com els Black Keys i els White Stripes. Són més garatger i "oldies" i a més cridaven l'atenció perquè tots dos integrants --cosa poc habitual en els grups d'aqueix estil-- eren dones. A mi m'agraden especialment i trob que meresqueren més sort (o mereixen: no sé si s'han arribat a desfer del tot).

Swim (remixes) de Caribou

2010-11-29T15:48:00.000+01:00

Bon dia a tot hom després de dies, gairebé mesos, de pràctica inactivitat. Coses de la feina, bàsicament. I també de l'avaria de l'ordinador, que encara dura.

Bé, posarem fill a l'agulla. Després de l'éxtasi rocker del concert dels Bellrays, aqueis dies em som dedicat a escoltar coses un poc diferents: es tracta de no embafar-se. Concretament, entre d'altres coses, he dedicat el temps a escoltar un poc de música electrònica (de la que m'agrada més, és a dir, psicodèlica, indietronica, industrial, new rave...). Un disc que m'agrada són els remixs de Swim, el darrer disc de Caribou. Aqueixa casta de discs, ja ho sabeu, poden esdevenir-se una espècie de calaix de sastre on espeses vegades el principal alicient és l'endarrer de sabre com sonaria tal o qual cançó mesclada --o "tocada"-- per aquell o per aquell altre. Per a mi la sorpresa ha estat que m'agradi més la remescla de Kaili deWalls que la feren els Fuck Buttons. Segurament perquè m'esperava onades de psicodèlia i per la remescla n'hi campa ben poca. A parer meu, és clar...

Per a na Tatanomima

2010-11-03T17:10:00.002+01:00

Si qualcú --que no li agrada la música indie o que no li va ni li ve-- et diu que li agrada Pale blue eyes de Velvet Underground demostra (pens jo) que, com a mínim, té gust.

Llavò ve quan penses que t'agradaria compartir amb aqueixa persona música de la que escoltes, però més contemporània i que pugui a tenir a veure qualque cosa amb l'estil d'aquella cançó (en primera) i del grup (en segona). En aqueixs casos, comptats, un hom pot decidir fer una selecció de cançons i fer-la-hi arribar. Si voleu saber quina va ser ésser --tota de música de fa poc-- pitjau

ACÍ

Si de cas, ja em direu el què.

Persiang Rugs

2010-10-20T00:53:00.002+02:00

Hard-garage-rock marca Hoodoo Gurus i un video estil Russ Meyer: Els Persian Rugs tocant Be a woman. El video, com pertocava per a segons quines closques il·luminades, va ser censurat.

Persian Rugs - Be a woman

The Bellrays

2010-10-10T10:14:00.002+02:00

Després del parèntesi estiuenc reprenc el blog amb bones noves. Vénen. A Mallorca. Sí.

Es Browny, es Nico i jo serem davant de tot per veure sa Lisa ben de prop:

Soul...

Punk

Punk-soul

Rock'n'roll de tota casta

Lady Marmalade des Pla

2010-09-09T08:34:00.001+02:00

En tenir una certa edat, jo voldria tenir aqueixa humor

Buidarevetles

2010-08-04T01:25:00.004+02:00

Penses que no hi ha manera humana de fer el ganbirot per damunt la plaça de qualsevol revetla per mor de la gernació que hi ha? Estàs fins els dallons d'estar una hora perquè et servesquen uns beures rònics a qualsevol tasser? Tens pixera i a davant l'excusat hi ha una coa més llarga que dies té la meva hipoteca? No et preocupis, que

ACÍ

tens la solució: la friky-lolailo compilation de l'estiu by Ca sa Tia Catalina!

Da-li al ACÍ, i ja veuràs com la gent de la revetla de la plaça minvarà a les totes (o s'omplirà de segons qui, que no sé què és pitjor)!

Per aquí hi campen, entre d'altres: Los Chunguitos, El Pelos (amb la Grifa!), na Lolita, Rumba 3, Azucar Moreno (versionant I will survive), Azucarillo Kings (versionant Where is my mind), Los Salvajes (versionant You really got me), Los Berzas (versionant I love rock'n'roll), Les Surf (versionant Be my baby de the Ronettes), Doctor Explosion (versionant La Chatunga d'en Luís Aguilé), Brujeria (versionant Macarena), Abba (autoversionant-se en espanyol), Los Tres Sudamericanos, Rafaella Carrà, Miguel Bosé....

Musica d'estiu (4b): the Gossip

2010-07-14T02:07:00.003+02:00

The gossip, altra volta....
Ho reconec: no havia escoltat així com pertocava els seus darrers discs.

Més coses, ACÍ.

Au, a colgar els ossos!

Musica d'estiu (5): Flyafter

2010-07-14T01:22:00.006+02:00

Indietrònica, o electropop, del que ara s'usa, amb cançons per passar un capvespre

d'estiu a El Sol, a Son Serra, devora na Borges.

Com? Que no sabeu on és El Sol?

Ai, ai, no anam... Segur que vas molt estressat/da ;-)

(com jo mateix)

Si qualcú vol saber més coses de Flyafter, que pitji

ACÍ

Supòs que a l'amic en Nandes li deu agradar aqueixa cançó

(escoltau a partir del minut 1)

Un poc de música d'estiu (4): the Gossip

2010-07-11T09:14:00.008+02:00

Que qui són the Gossip? Un grup de indie rock, que ja fa més de deu anys que rutlen i que ja han fet quatre discs. Tenen al capdavant na Beth Ditto, una vocalista impactant i rabassuda, amb una veu suggerent i amb potència. Com els Bellrays, em direu. Sí, d'una manera certament injusta, la comparança habitual, la referència immediata són, indefectiblement, els autors de Vodoo train. I és que, com la banda de na Kebaula, the Gossip fan rock potent, garager, de base punk i tenen també molt de soul, però aquí acaben les comparances (de tot d'una hi havia elements a bastament per fer-ne, però jo no diria que hi haguera hagut cap influència directa). A diferència dels Bellrays, the Gossip tenien molta de cosa de psychobilly i, de fa un parell d'anys ençà, són molt més indie i glam. I, per afegitó, en el darrer disc, Music for men, del 2009-- fins i tot hi mesclen l'electrònica. Música potent i aferradissa, feta per gent sense complexos i amb les idees clares. Què més voleu?

Qui vulga saber més coses d'així com sonen, que pitji

ACÍ

Aniversari

2010-07-08T07:35:00.012+02:00

Una moixa llamada Cati

A ca la tia Catalina Caquera estam de celebració. El redenebot de la tia fa anys i aqueix blog per als amics en va fer dos no fa gaire dies. Qui ho havia de dir! Per brufar-ho, un poc de festa. I com que aqueix espai, sobretot, va de música, res millor que un bon esplet de cançons que avui sonen com a banda sonora a dos Buidapistes:

- Festa de Portassa, amb un bon esplet de temes "clàssics" --i altres no tant-- de la música de garage (que jo en dic "de portassa", per fer broma, amb una accepció gens rígida del terme, i amb la qual faig referència als estils que solen agradar als aficionats al garage-rock: soul, funk, rhythm & blues, twist, rock'n'roll, punk i --per supost-- garage). Música alegre i per ballar, des de la dècada dels seixanta ençà fins ara mateix. Pensat per a en Nico (i dedicat!), que va fer anys dia 6.
Molts d'anys, momo de força! Esper que tu i na Ju gaudiu aqueix present que ella et va fer!

Qui vulga saber coses de com sona, que pitji

ACÍ

- Aniversari Sam Inot, amb un raig-i-roll de devuit temes de pop, electropop, pot rock, rock electrònic, dance-rock, electrònica, noise rock i rock guitarrer. La majoria són temes actuals, de grups més o manco nous de trinca, però també n'hi ha qualcun de més granadet.

Qui vulga saber coses de com sona, que pitji

ACÍ

Au idò! Fora rampa!

El descobriment del mes: God is an astronaut

2010-07-04T19:26:00.008+02:00

El meu descobriment del mes, i no sé si de tot l'any. Un magnífic grup, instrumental, de post-rock, noise i guitarrer, sovint també amb ingredients electrònics (per exemple, a cançons com Route 666). Cançons llargues i psicodèliques, com si fossen els Fuck Buttons, però amb una mar de guitarres, o els Mogwai, però amb més ritme. El seu darrer disc, Age of the Fifth Sun (2010), és més plàcid, però igual de suggerent. Impressionants. De veres.

Si qualcú en vol sabre més coses pot pitjar, per exemple,

ACÍ

God is an Astronaut - Shores of Orion - video by mattskills from Mattskills on Vimeo.

Un poc de música d'estiu (3): sinker

2010-07-03T20:24:00.002+02:00

Un dels grups nous de dance-rock o new rave --com vulgueu-- que més m'agraden.

Un poc de música d'estiu (2): the Rapture

2010-07-03T18:39:00.003+02:00

La cançó que m'agrada més de the Rapture

Si voleu saber més coses de Pieces of people we love, el disc --un poc "antigueu" ja, del 2006, en aqueixa casta de música-- pitjau

ACÍ

Un poc de música d'estiu (1): the Hundred in the Hands

2010-07-03T17:49:00.003+02:00

Amb grups que fa més o manco poc temps que conec (o de vegades en fa més). Sovint, "ballables". Però no hi mancarà el rock.

Arriba l'estiu i la fèmina dominàtrix riu

2010-06-10T00:53:00.010+02:00

La Fèmina Dominàtrix fa anys.

Llarga vida a la fèmina dominàtrix, cridarà tot el dia el seu seguici servil.

Els poquíssims resistents a l'esclavatge a què sotmet tota la parròquia ginebronina no podem consentir el seu èxit i patir les seves fuetades incansables. Mentre ideam la manera de desfer-nos del seu jou i del seu look de cuiro negre, he pensat fer-li un present enverinat que li emmetzinarà la festa: un buidapistes falsament dedicat a lloar el seu poder. Serà tot el contrari: com tots els altres buidapistes, la festa quedarà buida en un tres i no res; la falaca musical i la ventimada de sons faran net d'admiradors i de presències submises. Una petita victòria mentre preparam la batalla final.

(Ella, a l'entretant, s'entretén d'una manera certament curiosa...)

Dominatrix Gets Crackin' with Wonderful Pistachios - The most amazing home videos are here

Vet ací la portada anunciadora d'aquell artefacte sonor against-dominatrixs, que començà fluixet, fluixet (Holopaw, Edward Sharpe & The Magnetic Z, The Magnetic Fields...), llavò començà a prendre (The Bravery, Two Door Cinema Club...), i que posà el peu post amb ritmes electrònics, new-rave i psicodèlics (Delphic, The Longcut, Fuck Buttons...).

En definitiva, desset temes que constitueixen una veritable compilació dels sons que odia la Femina Dominàtrix i que poden ser el motiu que intenti vengar-se de la meva endemesa a força de cops de fuet i de punyides de pues de fasser per allà on no dic.

PD: si voleu saber més coses del buidapistes emmetzinat, pitjau

ACÍ

Bé, Domi, ara de veres: molts d'anys, salut i força! -i conserva el bon humor- Au!

Branca amb els Soledad Brothers

2010-06-03T21:10:00.003+02:00

Darrerament, m'ha pegat una altra vegada -vaig per tombs i per temporades- pel que jo, fent una mica de broma, anomen rock de portassa (garage, hard, sixties, noise, stoner, sixties, indie...) i pel blues, el soul i coses per a l'estil. Sempre va bé, després d'un parell de mesos, redescobrir grups que feia estona que no escoltava; per exemple els Soledad Brtohers, capaços de fer coses com aqueixa:

Absolutament recomanats per a tothom qui li agradi el garage, el blues i el rock'n'roll potent.

Tha'ts all folks: el darrer buidapistes de la temporada

2010-06-03T17:46:00.001+02:00

Fa dos dissabtes vaig posar música en Es Colomer. No hi havia gaire gent, però va estar bé. O per ventura va estar bé per mor d'això, perquè vaig poder posar música amb tranquil·litat i enrevoltat d'amics. Vaig posar, primer de tot, un poc de "rock americà" -americana, en diuen ara-, rock and roll més o manco "clàssic", qualque cançó de surf i moltes de versions (de Roy Orbison, d'AC/DC, de Twisted sister). Després,una estona de "movida". Just llavò, vaig començar amb el que havia de ser el darrer Buidapistes de la temporada... (un buidapistes --ho explic per si qualcú que llegeix aqueixes planes no és amic o conegut meu-- és la selecció de cançons que prepar per posar un vespre i que té uns efectes gairebé instantanis: que tothom li acopi del bar. És per això que solc començar a posar música de matinada i que som apreciat pels propietaris de pubs que tenen tanquera. També empr els buidapistes per torturar i amargar la vida als meus amics, que no tenen altra remei que escoltar-los de cap a cap, fora ibuprofenos o paracetamol amb què protegir-se). Bé, el buidapistes de fa dos dissabtes havia de ser el darrer de la temporada, d'aquí que tengués com a títol That's all folks.

De què anava la cosa? De grups coneguts i ara relativament consagrats (Buit to Spill, Calexico, Rivers Cuomo -el solista i guiterra de Weezer-), de promeses perdudes que ara són grups de culte (16 horsepower), de grups i solistes d'ara i que sonen sovint (Andrew Bird, Elizabeth and the Catapult, Tim Williams, the Takeover UK, Maximo Park, the Horrors o the Drums -un de tants que es fan coneguts per mor d'una cançó a un anunci de cotxos, que ara tothom vol escoltar i que quan els posava no en feien ni una punyeta de cas). També varen caure un parell de temes més o manco emblemàtics i que ja han tornat un poc antigueus, però, tan sols que ens enteguem, d'edat, però no de so: concretament, My pal, de the God; Roman Gods, dels Fleshtones i Eightees de the Killing Joke (una cançó que se mereix ésser coneguda -i gaudida- com a qualque cosa més que el tema que va "inspirar" Come as you are, de Nirvana. També hi havia dues bones sabatades: Fire On the Moon, dels meus estimats Bellrays i Climax de la Phaze, un grup capaç de mesclar el dub amb el grunge i el noise i, de més, a més de sortir-se'n fen temes excel·lents com aqueix, que en un altre temps haguera estat un dels èxits del Malafama. Res, li acop. Si qualcú vol saber més coses del darrer buidapistes, pot pitjar

ACÍ.

I si no, tot això s'estalvia. Au.
That's all folks!

PD: I sí, també vaig posar aqueixa cançó:

Un trenc d'alba per a Son Real

2010-06-03T14:33:00.000+02:00

Qualcú té mal de caps? Fora rampa!Alegria!A siular amb Home d'Edward Sharpe!

2010-05-22T11:10:00.006+02:00

Qualcú està deprimit? Té mal de caps? Qualcú pensa en la hipoteca? En exàmens? En problemes afectius? En què res va bé? En què res rutla i res no es compon?

Idò que ho deixi anar per tres o quatre minuts, i que es dediqui a siular, a botar i a injectar-se un poc d'optimisme escoltant aqueixa cançó (Home, d'Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, la meva preferida dels darrers mesos:

(En podeu saber més coses pitjant ací, ací i ací).

I l'estribillo:

Home, let me come Home
Home is Whenever I'm with you
Home, yes I am Home
Home is wherever I'm with you

De tan simple, perfecte.

Per a qui li interessi tota la lletra: http://edwardsharpeandthemagneticzeros.com/lyrics.html

Divendres amb els Fleshtones!

2010-05-21T19:05:00.001+02:00

Per alegrar el divendres, i el disssabte, i el diumenge, i...

Denotar el pas del temps

2010-05-21T07:25:00.000+02:00

En Quim Monzó, a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (una recopilació d'articles d'entre 2001 i 2004) escriu ("Monedes que marquen", 2001, p. 15) que "totes les coses periran però, quan les escrivim, no pensem que un dia denotaran l'ahir. Avui, per exemple, moltes actituds telefòniques --en obres de teatre, pel·lícules o contes-- denoten el pas del temps." Ben cert. L'homo té més raó que un sant. Ell mateix, a un article de l'any 2002 ("L'home que no fuma", p. 27) escriu que "Suposo que es deuen haver fixat en el personatge. Les característiques físiques no importen gaire. Pot ser alt o baix, home o dona, més aviat gras o prim. Ros, calb o moreno. En qualsevol dels casos, la característica definitòria és que, tan bon punt entra al bar --a l'hora d'esmorzar, per exemple--, fins i tot abans de demanar què vol --un entrepà, un refresc, un carajillo d'anís del Mono--, es treu de la butxaca el paquet de tabac, del paquet en treu un cigarret, se'l posa a la boca, l'encén, li fa una pipada i, immediatament, l'encasta a la mossa del cendrer".
Si no hi ha res de nou, dins poc temps fragments com aqueix, o com a mil d'altres, de pel·lícules, novel·les, contes, poemes, cançons, còmics, quadres, il·lustracions i jo què sé més denotaran l'ahir. Un ahir com el de fa dos divendres quan, a un bar de la Vila, la fumarada que hi havia després d'haver sopat era tan espesa com la boira dels matins de mitjan juliol. Jo, com a bon exfumador, vaig aprofitar per empeçolar-me un puro d'un pam i mig que m'havien regalat. Més que res, per denotar l'ahir i de pas descobrir que si no vaig viu podria tornar a fumar-ne una capsa avui mateix.

Coses de la nova llei sobre el tabac. I, per afegitó els fums de xigarros d'altres castes quedaran bandejats dels locals d'oci i dels bars. Només que ara hauran de fumar-hi d'amagat tan els que els dediquen únicament al tabac-tabac com els qui el trempen amb segons quines herbes i altres coses.

@ Yahoo! Video

16 Horsepower

2010-05-17T20:21:00.001+02:00

Ja fa deu anys d'ençà que tregueren Hoarse, i cançons com aqueixa. Ara en fa cinc que es disolgueren. Un gran grup

Ja hi torn a ésser

2010-05-05T00:24:00.001+02:00

Dues coses, però:

La primera

La segona

That's all, folks.

Fa neu. Banda sonora: Fences de Phoenix, remesclatr per Delphic

2010-03-10T10:15:00.007+01:00

Fa neu. A les deu del matí i no atura. La veig caure per la finestra. Insòlit. I no atura. Un bon moment per deixar-hi la vista un segons i escoltar, per exemple, Fence de Phoenix, remesclat per Delphic. El resultat? Una espècie de chill-out fredolenc en un dematí de lumbàgia.

Torn a la feina.

Tot recordant en Bon

2010-02-19T19:55:00.002+01:00

Coses que escolt: Dan Zanes

2010-02-02T22:45:00.004+01:00

La música que fa en Dan Zanes, excantant de the Del Fuegos no arriba --o això pens, però ja sabem que hi ha tants de gusts com persones-- a l'altària de la del seu antic grup, però m'agrada. Això sí, és ara quan és més popular i conegut, fins al punt que va guanyar un grammy amb un dels estils que ara conra: música perquè els pares i al·lots puguen escoltar plegats (com li hauríem de dir a això?). Naturalment, és molt més assossegada (se nota que han passat devers vint anys) i amb d'altres pretensions.

coses que escolt: the del Fuegos

2010-02-02T22:21:00.003+01:00

Una de les meves bandes preferides de tots els temps. Rock'n'roll amb majúscules. The del Fuegos. Una de les millors bandes de rock'n'roll de la dècada dels vuitanta. Sincers, bàsics, emocionants.

Coses que escolt: Two Door Cinema Club

2010-02-01T14:10:00.005+01:00

Two Door Cinema Club - Undercover Martyn
Cargado por macsou93. - Ver más clips de música, videos en HD!

Coses que escolt: Acolyte, de Delphic

2010-01-28T17:30:00.004+01:00

A mi, ho reconec -supòs que un "rocker" com jo ho ha de dir així-- m'agrada la música electrònica. Però no tota. N'hi ha que m'embafa, que no em diu res o que no m'agrada gens. M'agraden els grups que la fusionen, amb major o menor grau, amb el rock, o l'indie (ja ho sabeu: allò d'indietrònica, de dance-rock, dance-punk, electro-rock, electro-punk, New rave o nu-rave o com li diguen ara), però també aquells que la fan part d'un so psicodèlic i atmosfèric, siguen o no comercials. Grups, per exemple, com Delphic i el seu disc Acolyte, també nou de trinca. Un grup més del so madchester? No ho sé. Per ventura poren arribar a ser qualque cosa més. Per cert, dia 26 de febrer s'atraquen a Barcelona, a la Razzmatazz. Un bon motiu per fer-hi una escapadeta.

Més coses a:

http://www.myspace.com/delphic

http://delphic.cc/

Coses que escolt: Chew Lips

2010-01-27T16:01:00.000+01:00

Sé que qualcú pot trobar que això em pega poc, però supòs que tots els que ens dedicàrem a escoltar New Order i companyia ens estira un poc l'electrònica, maldament només siga un poquet. A mi, si he de dir ver, d'aqueix estil m'agraden més gent com Delphic, the Longcut, Cansei de ser Sexy o brutalitats electropsicodèliques com els Fuck Buttons. Els Chew Lips --un grup amb només un disc i un parell de singles-- no són res d'això; fins i tot, tenen cançons massa techno, dance i ampul·loses (pel meu gust, és clar), però també n'hi ha que m'agraden, i molt. Com aqueixes tres del seu disc Unicorn, ben nou de trinca:

The Beat / Paul Collins : Rock'n'roll girl

2010-01-22T20:14:00.006+01:00

No som jo tot sol que he tengut més cabells: en Paul Collins també! ;-)

Quin afeccionat a la new wave i al power pop no recorda i té present aqueixa cançó?

En temps de The Beat

En temps de The Paul Collins beat

Post data:
Que qualcú no creu que a en Paul Collins li manca qualque cabell? Idò val-te-aquí! (I ja n'hi hauria molts que voldrien dur la seva marxa i el seu trull!

Remember when... the Rubinoos

2010-01-22T20:06:00.002+01:00

Powerpop del primerenc. I si qualcú s'impacienta amb la cançó Hold me, al minut 0.57 o 0.58. I llavò ja en parlarem (si li agrada el powerpop).

Hi torn (amb els Toll Dolls)

2010-01-22T16:10:00.000+01:00

Torn, després de les festes de Nadal, dels Reis, de Sant Antoni i de Sant Sebastià; després de contractures de cervicals, sinusitis i ressaques variades; amb les piles posades i amb ganes. I per començar, un poc de diversió, punk versions estratosfèriques i cants tavernaris que, per ser-ho, convé que tenguen un parell d'anys, com les cançons dels Toy Dolls

The Hickey Underworld

2010-01-03T18:41:00.003+01:00

Festes passades, coques menjades. I vacacions. Del blog i de més coses.

Bé, reprenc: m'agraden aqueis subjectes de per Bèlgica. Són durs, melòdics, potents. N'hi ha que diuen que són una banda de metal, però --tot i que hi haja cosa d'això-- no els agombolaria estilísticament dins el heavy. En el heavy més o manco pur, almanco. Però donen branca. Au!

http://www.thehickeyunderworld.com/
http://www.myspace.com/thehickeyunderworldmusic

Blonde hire

En concert:

The Hickey Underworld LIVE from Maarten De Clercq on Vimeo.

Coses que escolt: la Phaze

2009-12-14T00:59:00.003+01:00

Dans l’éclat des néons
des lignes à haute tension
la guerre du bleu ou guerre du feu:
néant derthal!
iIs parlent d’ ecco-système
et c’est leur nouveau crédo
capitalistes et camarades ont baisé Kyoto!

Croissance toujours, croissance encore
ils veulent tous dormir dans un doux lit d’or.
Consommation, c’est le piège à con
Tout est saccage, saccage et destruction

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

Plus 5 degrés! chaos! calor!
soleil de plomb, terre cramée
banquise fondue, ours blancs noyés
montée des eaux, terres inondées
populations évacuées,villages submergés
cultures saccagées:
jusqu’où devrons-nous reculer?

croissance à mort, et pour ces porcs
pénurie et progrès font partie du décor
A quoi ça sert? où ça nous mène?
On pille la Terre, pire on la gangrène!

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

malgré nos cerveaux confits
au CO2 enrichit
la colère nous tient au ventre
noire est la couleur des temps
j’te parle de survie pas d’capital
puisqu’on est tous concernés
avant qu’l'espèce humaine finisse éradiquée

énergies prioritaires ou économie solidaire?
le marché régulateur : non! tout ça n’est qu’un leurre!
cassons les habitudes pour vivre autrement
une question de culture pour avancer! pour avancer!

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance, a chance…

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

Font: http://www.justsomelyrics.com/2337782/La-Phaze-Climax-Lyrics

Coses que escolt: Imperial Leisure

2009-12-10T16:40:00.000+01:00

Fan una bona mescla: ska-rock-rap; són divertits, aferradissos i enèrgics.

(Amics des Reboster: aqueix és el grup de què vos parlava, ja em direu què en trobau)

Web:
http://www.imperial-leisure.co.uk/mainpage2.html
My space:
http://www.myspace.com/imperialleisure

Man On The Street video

Great British Summertime

the beast

Verano fatal (Nacho Vegas & Cristina Rosenvinge)

2009-12-09T16:05:00.000+01:00

Que m'agrada de molt aqueix disc. Reconèixer-ho em va costar vèncer els meus perjudicis (els veia com a dos subjectes que m'agradaven per separat però que s'aplegaven per anar de duet hype-cool-in). I mira, va estar bé que fes el que havia de fer: escoltar-los.

Coses que escolt: the Longcut

2009-12-03T15:52:00.002+01:00

Aquests dies no m'atur d'escoltar darrer disc de The Longcut, Open hearts, aparegut fa ben poc. Tenen el so característic de la ciutat en què es formaren --Manchester--: són rockers, atmosfèrics, psicodèlics i --en aqueix darrer disc-- fan servir bases electròniques per fer cançons que, fins i tot, són ballables. La guiterra, tanmateix, és la que comanda i du la doma.

Una de les meves versions preferides: Supernaut, 1000 homo djs

2009-11-20T16:57:00.004+01:00

I sí, ja sé que tenc una temporada hard/heavy (i dance/electronic/rock)

La versió de 1000 homo djs(el video amateur m'agrada molt)

Video Feedback

El mix d'Sky captain

(on és la diferència amb l'original?

Està bé per tenir present que aqueixa cançó dels Sabbath

era part de la banda sonora de la pel·lícula: li escau)

Sky captain black sabbath Supernaut mix
Cargado por hansonataint. - Ver más clips de música, videos en HD!

L'original de Black Sabbath

Quina cançó de hard rock!

2009-11-17T19:38:00.003+01:00

Segons quins lectors del blog -i del meu facebook, on també penj molt sovint cançons, però fora gairebé comentaris- m'han dit que troben que darrerament li peg massa a coses massa tecno. Electro-rock, supòs que volen dir. No trob que siga per a tant, però darrerament (d'ençà de l'esclat del rock industrial) la mescla de rock amb electrònica m'estira ferm. Però no és, ni de prop fer-s'hi, la música que escolt més, sinó just al contrari. Per fer-los contents, penjaré una cançó feta amb instruments del rock de "tota la vida". Però no serà de cap grup de nou folk, ni de brit pop o de cap de les seves variants, ni de noise (de l'antic o del nou), ni d'americana, ni de punk, ni de garage, sinó d'un grup americà de rock de tota la vida, a mig camí entre el hard rock, l'AOR, el rock'n'roll estil Bruce i l'americana més assequible. Però mentre facen cançons com aqueixa, tendran tot el meu respecte. Aqueixa cançó du camí de ser un clàssic del hard rock contemporani. El grup és The Elms i la cançó és the Shake. Que d'on surten? San Google, com sempre, té la resposta. Però si voleu fer més via, podeu pitjar aquí:

http://www.theelms.net/index.php
http://www.myspace.com/theelms
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Elms_(band)

Au, monets i monetes, a escoltar The Shake!

Versió en estudi

En directe

Rinôçérôse! Dance-rock!

2009-11-06T19:24:00.005+01:00

Un dels grups de dance-rock que m'agraden més són els Rinôçérôse, un duo francès de doctors en psicologia que se coneix que deuen passar més gust tocant electro (o dance) rock que investigant la psique humana. I mentre continuïn fent discs tan bons com Schizophonia (2005) o cançons com --per exemple-- Cubicle o Bitch (no sé què degueren pensar els AC/DC quan l'escoltaren), a mi ja em va bé que la psicologia puga haver perdut dos investigadors. El seu darrer disc, d'enguany mateix, Futurino, pe'ntura no és tan dur, però es deixa escoltar igual de bé.

Cubicle

Bitch

Una remescla dance de Bitch

El meu disc favorit: Forever changes, de Love

2009-11-03T19:21:00.010+01:00

De vegades (avui mateix) m'han demanat si haguera de triar un sol disc de tots els que m'agraden aveiam quin triaria (jo també he fet aqueixa pregunta més d'una vegada). I, si m'ho diuen, jo no trec a rotlo un disc de la Velvet, ni d'en Neil Young, ni d'AC/DC, ni dels Stooges, ni de Sonic Youth, ni dels Rolling, ni de the Walkabouts. Perquè per a mi hi ha un disc perfecte: Forever Changes, de Love.

Sensibilitat, força, un so intens i càlid; rock, psicodèlia, pop. Un disc perfecte només per començar amb Alone Again Or i continuar amb A House Is Not a Motel; un disc, que a partir de la primera nota, t'agafa i te'n du, que t'acompanya sempre. Forever changes. No és precisament un disc desconegut --tot el contrari, passa per estar entre els cent millors discs de rock o pop de la història--, però per aquí --Mallorca-- no sol ésser un dels discs més reevindicats per la parròquia indie-rockera de la Part Forana, que sol tenir uns altres referents musicals, que no són ni més bons ni més xarecs, sinó, senzillament, uns altres.

Avui, potser, escau recordar el disc: fa quaranta-un anys en clau (el novembre de 1967) que es va publicar. Vet ací, idò, un parell de videos d'Alone Again Or: l'original, una de n'Arthur Lee --el líder del grup-- de fa un parell d'anys en una gira dedicada al disc, una versió de Calèxico --melassa-- i --sorpresa-- una versió hard/heavy rockera d'UFO. Au idò!

Me'n vaig a València

2009-10-23T10:49:00.004+02:00

Me’n vaig al País Valencià. Avui seré a Xaló a presentar el llibre Les arrels margalidanes del poble de Xaló (el podeu descarregar pitjant ací), juntament amb els altres autors, els amics Joan-Lluís Monjo i Josep Mas. A més de la presentació, és clar, hi haurà la trobada amb les amistats xaloneres –jo, a qualcuna, li duc un present “especial”— i el sopar amb vi xaloner. I també, supòs, sortirem/eixirem un poc, sense fer llarg, perquè demà de matí, som a un congrés a Dénia. Però crec que farem el matí per Xaló, i que hi dinarem, i que trescarem i riurem un poc. El capvespre ja hi haurà congrés de veres. El congrés és dedicat a l’expulsió dels moriscs i les seves conseqüències (podeu descarregar el programa pitjant ací). Nosaltres –en Joan-Lluís, en Pep i jo: vaja quin trio— parlarem diumenge de matí, amb una comunicació sobre l’emigració balear a la comarca de la Marina. Després, dinar a Dénia, i eixida cap a València. I dilluns comença una temporada molt intensa ferm.
Per cert, se coneix que el meu segon llinatge –que vaig normalitzar en Forners, que era com el duien escrits els meus avantpassats més antics— crida l’atenció. N’hi ha que el me posen Forner, n’hi ha que el me posen Fornés, n’hi ha que el pronuncien a l’anglesa i me demanen si ma mare ho és (és a dir, Forners amb accent pla). Ara, però, la cosa ja ha pres un altre tomb: se coneix que troben que Mas és molt vulgar i ja l’eliminen: Mirau com m’han posat al cartell del congrés. Des de luego...

Música xalonera

Què volen aquesta gent?

2009-10-21T21:06:00.002+02:00

Aqueix cap de setmana vaig al País Valencià; en parlaré més envant. L'eixida, que pareixia que havia de ser mel d'abella, tendrà un regust amarg: ho llegesc a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3645827):

El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València
Afectarà prop d'un milió i mig d'habitants · La campanya Televisió sense fronteres arriba a Girona
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha autoritzat la Generalitat a precintar el repetidor (sentència en pdf) que ACPV té a Perenxisa, al municipi de Xiva, i que fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València i a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Això afectarà, segons que ha advertit l'entitat, gairebé un milió i mig d'habitants. La sentència del TSJPV respon el recurs d'apel·lació interposat per la Generalitat contra la negativa judicial a tancar el repetidor.

La sang em bull.

Coses que escolt: J. Teixi Band

2009-10-21T00:16:00.006+02:00

Feia estona que havia perdut la pista a en Javier Teixidor (¿qualcú se'n recorda de Mermelada i d'Elegantes?. Un autèntic veterà que toca amb altres veterans i que fa(n) bona música, rock'n'roll clàssic d'aires soul i rythm & blues, que de vegades pot recordar als Burning i --almanco a mi-- a uns Cool Jerks cantant en espanyol. Ja sé que les comparances pot semblar injusta, però només duc endarrer referir-me a les consemblances. Les influències de grups anglosaxons --evidentment-- són encara més clares i llampants. Només per dir-ne qualcuna, trob que Calles de miel té un riff que sona molt a Louie, Louie de the Kingsmen (la mateixa cançó que Transvision Wamp convertiren, d'una manera molt més escandalosa, en Baby I don't care), o que Puede ser amor sona molt (o és a mi que m'ho pareix?) a Vicious de Lou Reed. Però, en tot cas, serien (o són) bones (males) influències per una banda amb cap i peus. Rock'n'branca!

Coses que escolt: Thomas Function

2009-10-14T19:45:00.003+02:00

¿Com sonaria una mescla, amb intensitat punk, de the Violent Femmes, Long ryders y the Lyres? Pentura com Thomas Function. En estudi poden agradar a la parròquia indie-cool, però en directe són molt garagers.

Primavera de l'hivern: Emily Jane White

2009-10-11T21:29:00.004+02:00

Ha arribat --pareix-- la primavera de l'hivern. A més, ahir va ser un dia intens i avui tenia ganes de covar per canostra, escoltant músiques i estils que --no sé perquè i si només em passa a mi-- em sonen més bé a la primavera de l'hivern i a l'hivern de ple. Músiques més suaus, més malencòliques, per deixar passar el temps escoltant-les i, també, llegint. Músiques com el recopilatori de bandes sonores d'en Nick Cave i en Warren Ellis, discs amb una certa solera (per exemple, dels Cowboy Junkies i els Walkabouts), però també d'ara mateix, com els de the Antlers o el que escolt en aqueixs moments: Victorian America d'Emily Jane White, que té cançons com Frozen Hearth, Victorian America --que dóna nom al disc-- o Never Dead --que és el que l'obri--. Un disc per escoltar i gaudir a poc a poc, a ritme d'hivern anunciat per la primavera.

Un record per a en Luis Aguilé

2009-10-11T18:51:00.003+02:00

Un record per a en Luis Aguilé, tot un fenomen social neoyeyé del tardofranquisme i la transició, gràcies a cançons com Es una lata el trabajar o la Chatunga. L'homo, de més a més, va ser capaç de fer una cançó amb el meu poble com a tema i --ho content com a cert-- de fer-ne una versió en japonès.

A.C.S., si n'hi ha.

La Chatunga, versionada per Doctor Explosion:

Cantada per n'Aguilé:

Coses que escolt: The Staple Singers

2009-10-09T16:58:00.002+02:00

Soul? Gospel? The Staple Singers

The Staple Singers - I'll Take You There
Cargado por oublierleracismeskyblog. - Ver los videos de música recién destacados.

Coses que escolt: Accesories, de The Automatic

2009-10-08T07:45:00.000+02:00

Make your connections with flesh and blood...

Coses que escolt (3): Great Northern

2009-10-07T07:56:00.000+02:00

Great Northern HOUSES In Studio
Cargado por tvguide. - Mira más videos de TV y películas.

Coses que escolt (2): el meu top ten particular

2009-10-06T19:41:00.003+02:00

El meu "top ten" particular, d'avui i ara. I amb grups d'avui i ara. Demà ja ho veurem.

--I sí, ja sé que n'hi ha que se semblen sospitosament a grups de indie, pop i rock alternatius del vuitanta. Però és que, prop de vint anys després, que els grups tenguen segons quines influències és per agrair-ho i no perquè anem de remolests dient coses com "jo escoltava un grup fa deu anys (o quinze) que ja tocaven la guiterra o cantaven així".

Coses que escolt: Shiva, de the Antlers

2009-10-05T16:29:00.000+02:00

Del seu disc Hospice (2009)

The Antlers - Shiva from LaundroMatinee on Vimeo.

Encara més nostàlgia: The Axeman's Jazz (1984) de the Beasts Of Bourbon

2009-10-01T16:52:00.000+02:00

Vaig descobrir els Beasts Of Bourbon per casualitat, quan en una botiga de discs vaig veure els seu LP The Axeman's Jazz (1984) per 350 pessetes. La portada em va impactar i vaig arribar a la conclusió que, molt possiblement, allò m'havia d'agradar. L'estètica, entre garage i psychobilly, certament prometia.

De més a més, era barater: rebaixat fins a preu de cubata (pel preu, feis comptes si ja ha plogut). Tanmateix, vaig demanar als de la botiga que en me posassen qualque cançó. I sonaren Psycho i Drop out, i vaig quedar amb la boca badada. D'aleshores ençà totes dues cançons passaren a formar part de la meva banda sonora vital. Les lletres tant m'eren, però les cançons s'aferraven i no m'amollaven; tant com s'aferren avui a la meva oïda --i per motius i amb sons ben diferents-- les peces que fan part del recent recopilatori --d'enguany mateix-- de les cançons per a bandes sonores d'en Nick Cave i en Warren Ellis (White Luna). Però d'això ja en parlaré un altre dia.

Els Beasts of Bourbon, australians com en Cave, en certa manera també hi compartien escena i tenien --de tot d'una-- qualque cosa a veure en l'estil, tot i que només fos per les influències: el gust pel blues pantanós, el country & western desbaratat o l'aire orat i sinistre. Però els Beasts són més pub-rock, més clàssics --però no manco violents o densos-- en el desenvolupament de les cançons i no gaire afectat de tocar balades. A parer meu, és clar. En tot cas, vat ací Psycho i Drop out.

Més nostàlgia: Dream Syndicate, Long Ryders, Green on Red i....

2009-09-29T21:26:00.005+02:00

Altra volta nostàlgia de les nits de marxa picaforteres (I de la música que hi sonava).En aqueixa ocasio, de la del primer Bauhaus, de Tramps, i del Chiringuito Coses del youtube i del Google, que permeten fer reviscolar amb les imatges que haguéssem volgut veure --ens havíem de conformar amb els discs-- d'aquells grups que tant ens agradaven. En aquell entonces, a Can Picafort no només sonava after punk, new wave, musica sinistra o punk. També hi sonava --i als mateixos locals-- garage rock, o allò que en dèiem nou rock americà. Rock d'arrels tradicionals americanes, però generalment més vigorós que l'actual so Americana. Grups com the Long Ryders, the Dream Syndicate o Green on Red. I més grups. Molt bons. En tornaré a parlar.

un gran grup, sí senyor (senyores)

2009-09-28T23:56:00.000+02:00

Brraannncaaaa!

Kasabian tocant Fire en directe

2009-09-18T09:02:00.000+02:00

Quina, quina passada...

Demà, els Godfathers a la fira del disc

2009-09-12T20:33:00.004+02:00

Un dels meus grups preferits de rock dels vuitantes, els Godfathers, s'han tornat a aplegar. Toquen demà a Ciutat, a la X Fira del Disc. Jo hi seré. I miraré si em firmen la portada del meu vinil de l'LP Birth, school, work, death (1987). Ja diré com és anat.

Per cert, el video és d'una actuació als EUA d'enguany mateix; així és que si sonen així per ací, la branca estarà assegurada.

Cause I said so!

Clinical Trials: Polly Got Away (Avui vespre en Es Colomer )

2009-09-04T17:41:00.003+02:00

Posarem música,a defora (dedins està reservats per als dance-techno) posarem música, per aqueix orde, en Godó, en Pep Nadal, jo (en Sam Inot) i el mestre en Fideu.

Jo posaré música de la que he penjat aqueixs darrers temps per aquí, i cançons com aqueixa dels Clinical Trials. Braanncaaa!

The Bates versionant Billy Jane

2009-08-28T07:34:00.000+02:00

Fa anys, vaig comprar un CD de segona mà,amb una portada no gaire afortunada(pel meu gust), però amb bones cançons de punk-rock. Era Pleasure and pain (1995), del grup alemany (que cantaven en anglès) anomenat the Bates, que va versions, i d'èxit, de diferents grups, entre les quals hi ha aqueixa versió de Billy Jane de Michael Jackson. De tot d'una ja em va cridar l'atenció com la convertien (i de bé) en una cançó de rock fort. De ben segur que durant un parell de mesos aqueixa excel·lent versió tornarà a sonar per Alemanya. I a qualque festa de per ací.

Zero, d'Smashing Pumpkins, en versió electrònica

2009-08-27T21:25:00.005+02:00

Què pot passar, quan qualcú o qualque banda del món electrònic fa una nova mescla --un remix, en diuen-- d'una cançó de rock. Ben sovint, que l'espifien, però de vegades --només de vegades-- li donen un aire nou a la cançó, suggestiu, sorprenent. A parer meu, és el cas (entre d'altres) d'Spahn Ranch i la versió que feren d'AC/DC (shot down in flames) o d'aqueixa versió de Smashing Pumpkins que han fet Le Castle Vania.I no, a aqueixes edats no m'he fet "maquinero": això és rock (i per cert, m'agraden moltes de cançons d'electrònica, siguen o no electro-rock: un trauma més gros va ser reconèixer que m'agradaven las Grecas, los Chichos i los Chunguitos, i mira, encara som viu i naveg.)

Shine on

2009-08-27T12:37:00.004+02:00

Una cançó que sempre m'ha agradat, tant en la versió original --de the House of Love, de 1987-- com en la versió recent d'Apoptygma Berzerk, de prop de vint anys després (2006).

Noah's Ark Was A Space Ship

2009-08-26T19:14:00.000+02:00

Un grup que m'ha sorprès gratament. Torna el Noise-rock?

"Otra ves", tot recordant en Willie de Ville

2009-08-20T14:10:00.002+02:00

A començaments dels vuitanta, feia coses així:

2009-08-20T14:10:00.001+02:00

Un poc més de rock (dance) electrònic

2009-08-10T18:57:00.003+02:00

Avui escoltava Apoptygma Berzerk, una banda de Noruega. Tenen una extensa trajectòria i enguany han tret un disc nou que, diuen, és massa comercial i massa poc tecno-dance. A mi, ho diguen com ho diguen, m'agrada molt.

Tanmateix, és ver que sonen diferents --més rockers-- i més accessibles que abans, com podeu veure en el video de més a baix, en què enverguen una branca dance-rock que fa pardal. Si a la festa Malafama de Can Picafort els DJ tecno que la tancaven haguessen posat qualque cançó d'aqueixes, pentura hauria quedat una estona més i no hauria esquitxat a les quatre. Ara que, si ho haguessen fet, potser haurien espantat la seva "clientela" més dance. Però se suposava que la festa anava més de rock, o no?.

És mort en Willie de Ville

2009-08-08T20:39:00.003+02:00

Quant som a punt de partir cap a la fira ecològica nocturna de Can Picafort, i llavò al Selva Rock, vull fer esment d'una notícia que he vist: és mort en Willie de Ville. Als cinquanta-cinc anys, se'n va un rocker de bon dir de veres, de fets, actituds i posat.

Podeu llegir la notícia ací

Avui m'ha pegat per...

2009-08-08T11:55:00.002+02:00

Avui m'ha pegat per escoltar música electrònica de base rock, o feta per grups de rock que també saben (o sabien) fer servir els instruments de sempre. Per exemple, els meus estimats Primal Scream

videos del correfoc (BRUTAL!) dels dimonis de Hiachat a Artà (31/07/09)

2009-08-01T12:15:00.004+02:00

Quina passada: Correfoc dels dimonis de Hiachat a Artà (31/juliol/2009)

2009-08-01T12:12:00.001+02:00